Vicent el Plátano, plataner, del 1950 al 1997.Vicent el Gallina, pollastrer, del 1965 al 2005.
Vicent el Gallina A este senyor li diuen Vicent.
Vicent el PlátanoI a mi també.
Vicent el Gallina Jo nasquí el dotze de setembre del quaranta-dos. O siga, soc virgo. Nasquí en setembre, soc virgo. Este vingué de xicotet.
Vicent el Plátano Soc del barri, pa desgràcia del barri.
Vicent el Gallina Sí. Pa desgracia del barrio, sí. Jo nasquí ahí al carrer Milagrosa, al número dihuit. No sé ara quin número tindrà, entonces era el dihuit.
Era una planta baixa en humitats hasta el techo, com se vivia antes. Ma mare estava servint en una carnisseria, que era carnisseria Blaiet, que estava en el mercat també. I se casà, i entonces li varen dir: "per què no te fiques una parà ahí, en gallina i tot això?"
Agarrà este puesto, que li donaven els ganivets! Els de Blaiet de la carnisseria li donaven ganivets i tot per a tallar la gallina.
Que entonces era gallina, el pollastre era de rics. El pollastre i el pernil -que era jamón, antes era pernil- era de rics. Però ma mare venia gallines, pato, conills, titots... de tot. Jo he pelat oques. O siga, fixa't si…
Entonces es va ficar ací i allí continuà hasta que…
Vicent el Plátano Lo meu, lo mateix.
Vicent el Gallina Més o menos igual.
Vicent el Plátano Mon pare era empleat d'un almacén de plàtans. Se va establir ell i se va quedar a la parà.
Los plátanos, de Canarias. No se podían traer de otro sitio. Entonces... la ley estaba así. De Canarias, de otro lado, nada. Y con barco. Embalades en palla.
Vicent el Gallina Entonces eran así.
Vicent el Plátano I en paper.
Vicent el Gallina I els pollastres... es compraven en viu. Jo he pelat més gallines i he tingut més polls de gallines i de pollastres en el cap que pèls.
Se venien vius. Venien en uns camions, en uns trens d'allà de Còrdova, d'Andalusia, que era tot... no hi havia carn, era tot ós. Els pollastres, tot ós. I polls. Alçaves aixina l'ala i... polls a punta pala.
Jo nasquí... ma mare trencà aigües ací, per tindre'm a mi, mira, i tinc 81 anys.
Vicent el Plátano Jo als dèsset anys me'n vaig vindre en mon pare i en ma mare. Però ma mare me va tindre i me criava baix de la parà, també.
Vicent el Gallina Jo m'alçava allà a les sis, perquè anava... Bueno, això era después. Al principi no, al principi a casa. A lo millor estava mon pare, que s'havia adormit, i "Vicent, alça't, alça't, que s'hem adormit!".
I a pelar pollastres. Després, ja al matadero, m'alçava allà a les sis i en la moto. Tenia una cistella darrere i portava els pollastres ací. I quan venia la meua dona de portar a les xiquetes, jo ja me'n anava. Muntava estanteries.
Vicent el Plátano Un poc antes, perquè anava a l'almacén, però ací obría a les set o set i mitja. S'arreglaven les parades i a vendre.
Vicent el Gallina Els clients d'entonces? Jo mira, hui he vist al tramvia a una xica que és la mujer de Pepe el mecánico, el que me arregla el coche a mí.
I estavem parlant precisament del mercat, estava diguent-li "tu madre, tú eras muy pequeñita" -me'n recorde, perquè és més jove que jo-, "tu madre ya le compraba a mi madre, y después a mi mujer".
Vicent el Plátano Los recuerdos son más de las mujeres, que son las que estaban en la parada.
Vicent el Gallina Sí, hombres había pocos. Miguel, Pepe el Jamonero... hi havia pocs homes. Ma mare escomençà ací a una paradeta que portava rodes. Ficava la paradeta ahí i, quan acabava a migdia, o bé mon pare o bé jo portavem el caxarro a la planta baixa.
I pel matí el portavem ací. Portava dos ganxos aixina, i ella penjava el pollastre i ja està. Un dia, discutint en ma mare em tirà una peça de mig quilo. Estiguí un mes que no podia moure el colze. Ma mare tenia molt mala llet, molt mala llet.
Vicent el Plátano Jo era més pacífic. Era més xicotet, més pacífic.
Vicent el Gallina Els pares d'ell eren més... ma mare és que era molt...
Vicent el Plátano No, totes tenien geni.
Vicent el Gallina El mercat es començà a fotre quan quan començaren els supermercats. Començaren a fotre el mercat. És que antes no hi havia altra cosa més que el mercat. La gent era clientela, les clientes eren clientes, no se'n anaven a un altre puesto per res del món.
Això ja s'ha acabat. Això s'acabà… bueno, ahora mismo el mercado se acabó ya.
Vicent el Plátano No, pero primero fue... en las casas no había neveras, y se compraba todos los días.
Vicent el Gallina Después ja les neveres… claro.
Vicent el Plátano Vingueren les neveres, después els centros comercials... tot contra el mercat. I se'n anàrem.
Vicent el Gallina El mercat l'acabaren els supermercats. Jo és que vaig muntar, allí a San Juan Bosco, una casa de pollastres torrats i menjars. Jo soc cuiner, cuiner autodidacta. I em feia falta la meva dona, i [al mercat] no se venia res.
Al principi no venia molt. Les compres de pollastre li les passava a d'ella. Com ella pagava ací lo mateix, pues jo no pagava allí
Vicent el Plátano Jo el mateix. El mercat se'n va anar a la porra, i jo vaig tindre que buscar faena. La dona encara va aguantar un any llarg, però ja no valia la pena.
Vicent el Gallina El mercat s'ha acabat, s'ha acabat.
Home, yo creo que nadie.
Vicent el Plátano Hombre, es que los hombres trabajaban...
Vicent el Gallina Algun home venia, però eren les dones.
Vicent el Plátano Las personas mayores, las abuelas, son las que todos los días venían al mercao para comprar fresco.
Vicent el Gallina No, y jóvenes también.
Vicent el Plátano Las hijas, pero ya...
Vicent el Gallina Les filles i tal, però ja no és...
Vicent el Plátano Venías a comprar fresco, comías del día. La verdura, y todo, normalmente era del día.
Vicent el Gallina Ací sempre ha hagut quaranta vegades més qualitat que als supermercats.